Deïa l'amic al seu car amat que li mostràs manera con lo pogués fer conèixer e amar e lloar a les gents. Omplí l'amat son amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs e plors, e en lo cor de l'amic fo audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors de son amat, e en sa volentat fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada