Perdé l'amic una joia que molt amava, e fóra's(i es va sentir) desconsolat, tro(fins) que son amat li féu questió qual(preguntà quina) cosa li era pus(més) profitable: o la joia que havia(tenia), o la paciència que hac(tingué) en les obres de son amat.
Jo crec que és molt interessant el raonament perquè el seu Déu la consola dient-li que és més important tot el que ha fet per a la joia que no pas la seva pèrdua, i que ha d’estar satisfeta de tot el que ha fet per ella.
ResponEliminaEns ensenya a valorar la part positiva de les coses.
Xavier Caro Tarrés
4rtC
Sant Miquel dels Sants
El versicle explica com l’amat fa veure a l’amic que és més important la paciència que s’ha de tenir amb l’amor que no pas la joia que tenia i que va perdre. Perquè l’amor no ha de tenir només joia, sinó que per mantenir-lo, la paciència i la constància són el més fonamental.
ResponEliminaSílvia Autet Vila
4t C
Sant Miquel Dels Sants de Vic
Carme Codina
Aquest text parla que l’home ha perdut una joia que seria com una metàfora dels objectes materials i se sent molt desconsolat, fins que el seu amat (Déu) li pregunta què és millor, o la joia que tenia o la paciència amb el seu amat. El versicle ens planteja què és més important, els objectes materials o la fe.
ResponEliminaPol Icart Solé
4t C
Sant Miquel dels Sants